Tornant a l’esmentat anteriorment, i tenint en compte les creences del budisme i l’hinduisme (mite de la reencarnació), el Dalai Lama va certificar oficialment que el Panchen Lama s’havia reencarnat en el cos d’un nen nascut al Tibet, ja que la seva ànima no havia desaparegut del nostre món. Aquesta informació va arribar a oïdes del govern xinès i l’any 1996, quan el nen només tenia sis anys, els militars xinesos van irrompre a casa seva i el van segrestar, juntament amb la seva família. El comunicat oficial per part del govern de la Xina fou que el jove es trobava bé i portava una vida normal, però la veritable situació és que fa 24 anys que va desaparèixer i ningú sap que és d’ell. “Els mitjans no tenen la força suficient per buscar-lo”, afirma Thubten, qui s’atreveix a dir també que molts dels governs europeus i internacionals estan al corrent de la situació que està passant a la Xina, però prefereixen mantenir-se aliens per preservar així la pau amb el país.
Per il·lustrar els conflictes, Wangchen ens parla de la paciència i de lo important que és no enfadar-se. No es pot aprendre paciència dels amics, es necessita gent que et molesti per fer-ho. Es tracta de transformar les circumstàncies adverses al camí dels valors o camí espiritual. “La gent que ens fa mal també pateix”. Segons ell, quan reps una agressió, la millor manera de superar-la és tenint una gran compassió vers l’agressor. Adonar-nos de lo equivocat que està, no veure’l com un enemic, enviar-li llum i inspiració i aprendre a desitjar-li el millor. És difícil d’explicar. “Els tibetans diem que els Xinesos són els nostres mestres de paciència”, murmura el lama.
Abans d’acabar l’audiència, li preguntem com es pot potenciar l’autoestima i la seguretat en un mateix. Wangchen respon parlant-nos de la culpa. Segons el lama ningú té cap culpa. Són les circumstàncies del karma que apareixen. “L’única culpabilitat que tenim és la nostra ignorància”. Segons Wangchen, el fet de no conèixer les coses tal com són, condueix a l’error i a la confusió. Amb la nostra forma de pensar i actuar podem rectificar. Som humans mundans d’un nivell bastant ordinari i davant les crítiques o les paraules negatives ens desequilibrem i perdem el nostre eix de gravetat. Ell suggereix no fer-ne cas, de la mateixa manera que amb les paraules aduladores i positives. Hem de mantenir fort el nostre interior: “No ser tan emocional. No ser tan sensacional i tenir un cor amable, dolç i bo”. D’aquesta manera gaudirem de pau i tot anirà bé, conclou Thubten Wangchen.