Personalitats lleidatanes

Marc Márquez (Cervera, Lleida, 17/02/1993) - Pilot de MotoGP

Marc Márquez Alentà és un pilot de motociclisme espanyol que, actualment, corre a MotoGP. Va començar la seva marxa professional el 1998, disputant la seva primera cursa en la modalitat d'enduro, encara que no serà fins a 2002 quan comenci a sobresortir competint en el campionat de Catalunya. Marc Márquez ha format part de diferents escuderies des que va començar en el món del motociclisme.

Entre les principals escuderies amb les quals ha treballat estan: KTM, Derbi, Suter-Honda i Repsol Honda. Ha guanyat vuit títols de Campionat del Món de Motociclisme en tres categories diferents: 125cc (2010), Moto2 (2012) i sis vegades en MotoGP (2013, 2014, 2016, 2017, 2018 i 2019).

Àlex Márquez (Cervera, Lleida, 23/04/1996) - Pilot de MotoGP

Àlex Márquez Alentà és un pilot de motociclisme espanyol que actualment corre a la categoria de MotoGP. Amb tretze anys comença la temporada al CEV (Campionat d'Espanya de Velocitat) a l'equip Monlau Competición amb Àlex Rins i Niklas All com a companys d'equip. Ha guanyat dos títols de Campionat del Món de Motociclisme (en Moto3 el 2014 i en Moto2 el 2019).

El 2014 es proclamà campió del món de Moto3, la mateixa temporada en què el seu germà Marc s'havia proclamat Campió del Món de MotoGP, amb la qual cosa tots dos esdevingueren els primers germans a aconseguir proclamar-se campions del món de motociclisme la mateixa temporada.

Lidia Vives (Lleida, 1991) - Fotògrafa

Lídia Vives, nascuda el 1991 a Lleida, va estudiar Belles Arts a Barcelona. No es defineix a si mateixa com a fotògrafa, sinó com una artista que utilitza la fotografia com a mitjà d'expressió. Actualment realitza fotografia artística, de moda i per a grups de música. La seva intenció a l'hora de prendre una imatge és crear un efecte inquietant, captar aquest instant precís d'una acció perquè l'espectador pugui interpretar la seva pròpia història.

El seu treball es caracteritza per l'ambient pictòric i el caràcter oníric que aconsegueix transmetre. Recorre als contes tradicionals, els clàssics de la pintura, l'univers oníric, les icones pop i les obsessions i fòbies com a fonts d'inspiració. Mitjançant la descontextualització de la quotidianitat pretén generar desconcert i torbació. Persegueix un efecte eminentment pictòric i tracta de reflectir escenes incompletes, a manera de fotogrames, de manera que sigui l'espectador qui construeixi la història. Pel que fa al tractament dels rostres, empra l'expressió imparcial del personatge com a primordial factor psicològic per afavorir la subjectivitat. Treballa amb la premiada càmera digital rèflex Pentax K-1 i amb objectius Sigma.

Josep Borrell (Pobla de Segur, Lleida, 24/04/1947) - Polític

Josep Borrell es va iniciar en política l'any 1979 quan va ser elegit diputat responsable d'Hisenda en el Govern regional de Madrid. El 1982, és elegit secretari general de Pressupost i la Despesa Pública en el Ministeri d'Hisenda. El 1984, Josep Borrell va ser nomenat secretari d'Estat d'Hisenda, en el Govern de PSOE presidit per Felipe González. El 24 d'abril de 1998, és elegit candidat del PSOE a la Presidència de Govern. El 20 de juliol de 2004, va ser elegit President de Parlament Europeu fins a gener de 2007.

Va tornar a la primera línia política al Govern socialista de Pedro Sánchez, després de recuperar presència mediàtica en els tensos mesos de finals de 2017, arran de les manifestacions en contra de la declaració unilateral d'independència, erigint-se en una de les veus de PSC més crítiques amb el procés separatista. L'1 de desembre de 2019, va prendre possessió com a Alt representant de la Unió per a Assumptes Exteriors i Política de Seguretat (AR), i com a vicepresident de la Comissió Europea.

Gaspar de Portolà i Rovira (Balaguer, Lleida, 01/01/1716 - Lleida, 10/10/1786) - Soldat

Gaspar de Portolà i Rovira va ser un soldat català i administrador de la Nova Espanya. Com a comandant de l'expedició colonitzadora espanyola en terra i mar que es va establir a San Diego i Monterey, Portolà va ampliar la Nova Espanya Les Califòrnies província molt a nord des dels seus inicis a la península de Baixa Califòrnia. Portolà i la seva expedició també van ser els primers europeus a veure San Francisco Bay. L'expedició va donar noms a les característiques geogràfiques en el camí, molts dels quals encara estan en ús.

El 1786, un reial decret li va concedir l’agregació com a coronel del regiment de Numància, i el mateix any va ser nomenat tinent del rei a Lleida. Va morir el mateix any i va ser enterrat a l’església de Sant Francesc d’Assís. Va deixar un llegat de més de 300.000 rals per a construir un hospici d’orfes, que avui és la seu de la Diputació de Lleida.

Lorena Gómez (Lleida, 12/04/1986) - Cantant.

Lorena és coneguda com a actriu i cantant de pop espanyol. Va ser la guanyadora del concurs musical Operación Triunfo 2006 a Espanya. A través de la discogràfica Sony BMG, va publicar el seu àlbum de presentació Lorraine. Va participar en el programa de televisió Qué tiempo tan feliz de Telecinco i en Los mejores años de nuestra vida de La 1 cantant temes populars de la música espanyola al costat d'altres exconcursants d'Operación Triunfo. Entre 2015 i 2016 va estar a Miami, on va presentar el primer senzill del seu tercer treball i on també exerceix d'actriu. Posteriorment va ser concursant de Tu cara me suena Espanya d'Antena 3 i va ser la 3ª finalista. En 2017 va presentar un nou senzill i es va incorporar com a col·laboradora a programes de televisió. El 2 de maig de 2020 va donar a llum al seu primer fill a l'Hospital Viamed Santa Àngela de la Creu de Sevilla.

Ares Teixidó (Lleida, 19/01/1987) - Col·laboradora a televisió

Ares Teixidó va començar treballant com a model fotogràfica de revistes i catàlegs mentre cursava estudis d'interpretació a Lleida. Comença la seva carrera professional l'any 2001 presentant el programa de ràdio infantil El núvol a COM Ràdio.

A més, durant els anys 2005 i 2006 col·labora en diversos programes de la televisió local La Manyana TV. El març de 2007 s'incorpora al programa Condició Femenina de Canal Català TV on exerceix com a col·laboradora fins al juny del 2008. Paral·lelament, s'incorpora a l'equip de Xtop de 8tv a la temporada estiuenca de 2007 i durant l'estiu de 2008 es fa càrrec del programa voyeurs de canal Català TV i del programa + Q Pòquer al mateix canal, on també és la directora de càsting. Durant l'estiu de 2009 es converteix en col·laboradora del programa radiofònic Quedate conmigo d'Onda Cero. Més tard, va presentar el programa de ràdio No són hores a Onda Cero Catalunya.

Xavier Deltell Gracia (Lleida, 24/02/1958) - Actor

Posseeix estudis universitaris de Dret i Graduat Social. Va començar a treballar com a locutor de radiofórmula de la Cadena Cope i va romandre en la cadena durant sis anys. Posteriorment, Deltell es va incorporar a la llavors Cadena Catalana (Cadena Ser), on començar a despuntar com a showman en diferents programes magazine de la cadena.

A Barcelona, Xavier Deltell va conèixer a altres actors, humoristes i presentadors com Andreu Buenafuente o Toni Clapés, amb els quals va col·laborar en un programa nocturn de Ràdio Barcelona, actualment Cadena Ser, on va forjar una relació professional amb Clapés que el portaria, només uns anys després, a formar part de l'elenc d'humoristes de el programa Efectes secundaris de TV3, la televisió autonòmica catalana. El 1997 és cridat a les files de marcians de Javier Sardà a Crónicas Marcianas que es va estrenar aquell mateix any a Telecinco.

Al programa, Deltell desborda el seu hilarant sentit de l'humor, les seves personals entrevistes i la seva forma única de descol·locar l'entrevistat. El 2006 fitxa per Cuatro, on forma part del programa de zàping i entrevistes UVE, Unitat de Visionat Especial. Compagina aquesta feina amb altres intervencions, com la realitzada per la Gala Aniversari dels cinquanta Anys de TVE i la de jurat de programes musicals com ¿Cantas o qué? (Antena 3) i Mira quién baila (TVE).

En els últims anys, hem pogut veure a Xavier Deltell oferint la seva faceta més divertida al programa d'humor Me Resbala (Antena 3) i ha actuat a la sèrie de Telecinco La que se avecina.

Aída Flix (Torrebeses, Lleida, 01/04/1988) - Actriu

Als 7 anys va començar a estudiar pintura, piano i cant coral, encara que anys més tard, canvia el piano pel teatre i comença en el món de la interpretació en l'"Aula municipal de Teatre" de Lleida, compaginant la seva formació educativa amb el teatre i la pintura fins als divuit anys. Un cop finalitzats els seus estudis a Lleida, es trasllada a Barcelona per formar-se com a actriu, on estudia dansa i comèdia musical. Entre 2003 i 2009 treballa en diferents companyies de teatre amb fins a 10 obres representades, entre elles "El Trencanous". En acabar la gira el 2009 finalitza els seus estudis d'interpretació de teatre, cinema i televisió. El 2010, s'endinsa en el món de cinema de la mà de Ventura Pons amb la pel·lícula Mil cretins. Aquest mateix any, roda la pel·lícula El secreto de los 24 escalones de Santiago Lapeira i posteriorment, el 2011, la pel·lícula-documental "Energía 3D" de J. A. Duran.

El 2012 s'estrena a la televisió amb la sèrie Amar en tiempos revueltos en la qual interpreta a "Matilde Navalón", personatge amb el qual continua en la seqüela de la sèrie. El 2014 s'incorpora a la sèrie El secreto de Puente Viejo on interpreta a "Amalia Jordà Aliaga de Castro". El 2018 s'incorpora a la sèrie Dalia de las hadas on interpreta Celeste.

Albert Bayona Fernández (Segrià, Lleida, 1954) - Artista visual.

Format com a dibuixant projectista, va assistir a les classes de Leandre Cristòfol Peralba i Víctor Pérez Pallarés a l'Escola del Cercle de Belles Arts. El 1985 s'instal·la definitivament a Lleida on, des de 1986, es dedica a la docència a l'Escola Municipal de Belles Arts (actual Escola d'Art Municipal Leandre Cristòfol) de la qual seria director entre els anys 1995 i 2000.

Els seus treballs en el món de la creació artística incorporen diferents disciplines: pintura, dibuix, fotografia, vídeo, tecnologies digitals i música. Ha mostrat la seva obra, individualment o col·lectivament, a Lleida, Barcelona, Taipei, Foix, Madrid, Frankfurt, Mollet de Vallès, Vic, Clermont-Ferrand, Nova York, Split, Goa, París, Berlín i Osca entre d'altres.

Antoni Abad Roses (Lleida, 1956) - Artista

Va començar la seva carrera en el món de l'escultura evolucionant amb el temps cap al videoart i posteriorment al net.art i els nous mitjans. Ha exposat a Alemanya, Argentina, Àustria, Brasil, Espanya, Estats Units, Itàlia, Mèxic i Suïssa, entre altres països. La seva trajectòria recent es distingeix per l'atenció a les persones amb capacitats diferents. Un exemple és BlindWiki, una xarxa i app concebuda per a persones cegues i amb baixa visió, en què els participants utilitzen telèfons mòbils per a realitzar registres d'àudio geolocalitzats de les seves experiències quotidianes a la ciutat.

El seu interès per la informàtica va fer que hagi estat un dels pioners a Espanya de l'art electrònic. Ha utilitzat el net.art com una plataforma d'investigació creativa, convertint-se algunes d'aquestes obres d'Abad en una bestreta de les xarxes socials, anys abans que es popularitzessin en la nostra societat. L'obra de Antoni Abat expressa la voluntat d'experimentació formal al voltant dels conceptes d'espai i temps, sempre presents en la seva obra, no exempta en els últims temps d'un cert to irònic i crític.

Benet Rossell (Ager, Lleida, 1937-2016) - Artista

Benet Rossell va ser un artista pluridisciplinari: pintor, dibuixant, videoartista, poeta, gravador, escultor, músic, performer, guionista, i des de finals de la dècada de 1960 cineasta experimental.

Va entrar en contacte amb el món intel·lectual parisenc i es va relacionar amb personalitats com Michel Butor, Gilbert Lascault, Jean-Clarence Lambert, Alain Jouffroy, François Cheng o Pierre Restany, i va inaugurar la seva primera exposició individual a Barcelona el 1968 a l'Institut de Difusió i informació d'Arts Plàstiques organitzada pel Club 491 i presentada pel crític i historiador d'art Alexandre Cirici i Pellicer.

Les exposicions de reconeixement al seu treball i difusió de la seva obra abasten un ampli ventall de formats. L'octubre de 2016 es va inaugurar l'exposició Mandorla al centre d'educació secundària de Departament d'Ensenyament Institut Giola, amb la mostra de la carpeta d'artista Mandorla i el film Mandorla Ignis.

Perico Pastor (Seu d’Urgell, Lleida, 1953) - Artista

Perico Pastor és pintor, dibuixant i il·lustrador. Amb una obra inconfusible, aquest artista ha trobat el punt de fusió òptim entre el dibuix i la pintura, treballant habitualment sobre paper de poc gramatge, amb unes qualitats de textura i lluminositat que ajuden a potenciar els valors gràfics de la tinta xinesa o l'aquarel·la.

El 1993 li van atorgar la Medalla Morera de l'Ajuntament de Lleida pel conjunt de la seva obra, i el 1997, el premi especial del Comitè Olímpic Espanyol a la Biennal de l'Esport en les Belles Arts. La seva obra està repartida en diverses galeries, museus i col·leccions d'art.

Salvador Seguí (Lleida, 23/08/1887 - 10/03/1923) - Polític

Es va formar com a pintor, professió que sempre va exercir i amb la qual es va guanyar el pa. Ja des de molt jove va mostrar inquietud per la política i per les idees llibertàries.

Va propulsar la formació i educació de les classes obreres des dels sindicats com a armes revolucionàries. Va ser president de l'Ateneu Sindicalista del carrer de Ponent de Barcelona, on va fundar i va organitzar la seva biblioteca en el qual es van assumir funcions de centre superior d'estudis sindicalistes i anarquistes.

Elegit secretari general de la CNT de Catalunya al Congrés Regional celebrat a Sants, el 1918, va proposar que fos permesa la intervenció dels mestres racionalistes en aspectes de sindicats "sempre que s'organitzessin corporativament"; recolzat per la totalitat de delegats a favor seu va ser adoptat com a resolució.

El 10 de març de 1923, en plena maduració per promoure entre els treballadors la idea de l'emancipació com a motor d'una societat existent, va ser assassinat d'un tret a la cantonada del carrer Cadena amb Sant Rafael, al barri de Raval de Barcelona , per pistolers blancs de el Sindicat Lliure.