Es mantenen actius els mercats municipals de Lleida

La crisi de la COVID-19 ha provocat que des del dissabte 14 de març, molts comerços haguessin de tancar les seves portes, sense possible data d’obertura a mesura que passaven els dies. Comerços arreu de Lleida com les botigues de roba, joguines, mobles, etc. van tancar les seves persianes preveient un futur incert.

Un dels comerços que no s’han vist tan afectats per la crisi sanitària que vivim, són els comerços d’alimentació. Tal com va declarar el govern només podien romandre oberts comerços com farmàcies, premsa i papereria, entitats financeres establiments sanitaris, centres veterinaris, estancs o mercats i botigues d’alimentació que siguin de primera necessitat. Els mercats ambulants també es van veure afectats, ja que no estava permès fer-los a la via pública pel perill que comportava les possibles aglomeracions. A Lleida es va veure afectat el mercat de Barris Nord, que des de dissabte 2 de maig va reobrir amb la venda de fruites i verdures.

A Lleida trobem diferents mercats municipals: Mercat Municipal de RondaFleming, Mercat Municipal de Cappont i Mercat de Balafia.

Maria Ortiz, tècnic municipal de comerç de la regidoria, ens ha respost com han viscut els mercats municipals de Lleida la situació de pandèmia per la crisi sanitària de la COVID-19.

P. Quines mesures d’higiene han pres els paradistes des que va començar la pandèmia de la Covid-19?

R. “Nosaltres des que es va declarar l’estat d’alarma fins a la data d’avui hem anat traslladant als diferents operadors les indicacions que rebíem per part dels superiors”.

P. Pel que fa a les vendes, hi ha hagut un augment o han disminuït?

R. “Els paradistes han tingut molta feina, hi ha hagut operadors que han treballat més perquè el volum i la tipologia de compra que hi havia al mercat era una compra diària pel que fa al perfil de client que tenim al mercat”.

P. Quin perfil de client teniu als mercats de Lleida?

R. “Al mercat de Fleming, el perfil de client que teníem era un client que de dilluns a divendres hi anava cada dia i el cap de setmana hi havia una compra familiar més gran. I el que s’ha fet ha sigut que s’ha reduït el nombre de visites per incrementar-se el tiquet mitjà per client”.

P. La gent ha fet compres més grans o ha optat per fer petites compres als mercats?

R. “Hi ha hagut un increment del tiquet mitjà perquè la freqüència de compra ha sigut inferior. La gent que estava acostumada a anar al mercat, continua anant al mercat. No hem rebut altres tipus de clients. Com que algun operador han fet lliurament a domicili, aquests han vist incrementada la seva venda”.

P. Disposen el mercat d’un servei a domicili o porten la compra als clients de manera individual?

R. “Al mercat de Fleming no hi ha un servei de lliurament a domicili conjunt, perquè hi ha diferents operadors i cadascú va per lliure. En algun moment és cert que s’han pogut agrupar i un operador ha portat la compra a algun client, però no hi ha una unificació d’entregues. El mercat de Balafia disposa d’una operadora que ven fruita i verdura, pa, pesca salada i carnisseria envasada. En aquest cas, ella ha fet molt lliurament a domicili i després ha fet una compra única. A través de la parada d’autoservei els clients podien agafar més productes a la mateixa vegada. Al mercat de Cappont hi ha un operador d’un supermercat, per tant el mercat de Cappont funciona diferent”.

P. Ha destacat algun altre mercat a banda dels mercats municipals?

R. “A banda dels mercats municipals, hi ha hagut el mercat central que es un mercat majorista. Totes les botigues de fruita i verdura de Lleida compren els seus productes al mercat majorista. El mercat central és el que aglutina els operadors que venen al major fruita i verdura”.