La intervenció de la COVID-19 en el canvi climàtic a Catalunya

El 2017 a Catalunya es va aprovar la Llei del Canvi Climàtic amb la intenció d'unir-se amb les institucions polítiques d'arreu del món, que van declarar formalment l'emergència climàtica. Les finalitats que es va proposar El Govern de la Generalitat amb aquestes lleis van ser: aconseguir reduir tant com sigui possible les emissions de gasos d'efecte hivernacle i la vulnerabilitat als impactes del canvi climàtic, procurant arribar a les zero emissions de gasos amb efecte hivernacle. Per altra banda, transformar el model de producció i accés als recursos naturals i energètics. També reforçar i ampliar estratègies i plans elaborats en els darrers anys amb relació al canvi climàtic. En tercer lloc, promoure la coordinació dels instruments de planificació sectorial que tinguin relació amb el canvi climàtic i per altra banda, assolir una coordinació de totes les administracions públiques de Catalunya, fomentant a la vegada la participació dels ciutadans, agents socials i agents econòmics. Una altra finalitat que es va proposar el Govern va ser la d’esdevenir un país capdavanter en la investigació i ampliació de noves tecnologies que contribueixin a aturar el canvi climàtic i també reduir la dependència energètica de Catalunya respecte als recursos energètics externs, la descarbonització i desnuclearització. I per últim, donar a conèixer el paper de Catalunya al món, amb relació als projectes de cooperació, en la participació en els fòrums globals de debat sobre el canvi climàtic.

Portal Jurídic de Catalunya. (2017). Llei 16/2017, de l’1 d’agost, del canvi climàtic. Recuperat de https://portaljuridic.gencat.cat/ca/pjur_ocults/pjur_resultats_fitxa/?action=fitxa&mode=single&documentId=794493&language=ca_ES

La Llei del Canvi Climàtic aprovada pel Parlament és un punt d’inflexió. Inclou objectius com el d’assolir la neutralitat en les emissions de GEH, i un model de producció d’electricitat totalment renovable en el 2050. Tanmateix, la seva posada en marxa necessita l’acció compromesa de tothom, societat civil i sectors econòmics, i d’una forma especial de les administracions en tots els seus nivells de govern.

Per altra banda, el Govern de la Generalitat va adoptar juntament amb la Societat Civil i els sectors econòmics, l’Estratègia de Biodiversitat i Patrimoni Natural en l’escenari de l’any 2030. Aquesta estratègia estableix uns objectius concrets. La Societat Civil exigeix al Govern i a les institucions polítiques que facin accions més contundents i clares. Un clar exemple és el moviment “Fridays for future”, que reclama poder tenir un futur sense una llosa que suposarà a les seves vides el canvi climàtic.

Govern.cat. (2019). El govern declara formalment l’emergència climàtica. Recuperat de https://govern.cat/salapremsa/notes-premsa/354303/govern-declara-formalment-emergencia-climatica

Un dels objectius que s'havia marcat a partir de la Llei del Canvi Climàtic del 2017 encara no s’ha assolit, tot i que se segueix treballant per aconseguir-lo. Aquest és amb relació als pressupostos de carboni, agafant com a model al Regne Unit. Segons la directora general de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic de la Generalitat de Catalunya, Mercè Rius, hi ha un grup d’experts treballant, però a Catalunya encara s’ha de crear la cultura i s'ha de treballar dades que no es tenen preparades per poder calcular aquests pressupostos. Aquests primers pressupostos costaran molt d’aconseguir perquè no hi ha una estructura definida. 

Un dels objectius que sí que s’ha pogut assolir és amb relació a un Decret Llei per facilitar la implantació de les energies renovables a tot Catalunya. De moment, no s’ha materialitzat perquè la tramitació dels projectes és llarga, tot i que se n'estan realitzant diversos. Un aspecte positiu és la simplificació dels tràmits en la instal·lació de les plaques fotovoltaiques a les teulades, i la demanda s’està incrementant notablement. 

Un altre objectiu que s’havia marcat era el de crear una llei per regular les emissions de CO2 de les empreses mitjançant un impost. Aquest procés s’ha aturat per la pandèmia i entrarà en vigor a partir del 2021. 

El Departament de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic de la Generalitat s’ha trobat amb diversos impediments que no han permès assolir les metes esperades. Una d’elles és la modificació de l’impost dels carburants el qual continuen treballant, ja que es tracta un tema que es gestiona des de l’Estat Espanyol. Per tant, la finalitat és cobrar més a qui més consumeix, i destinar aquests diners a implementar mesures favorables per fer front al canvi climàtic.

Segons el Gap Report de les Nacions Unides i l'Acord de París, les emissions globals s'haurien de reduir entre el 3% i el 7% anualment fins al 2030 per estabilitzar el clima per sota dels 2 ºC i 1,5 ºC, respectivament.

Ajuntament de Barcelona. (2020). Declaració d’emergència climàtica. Informe de seguiment de l’emergència climàtica. Juliol 2020. Recuperat de https://ajuntament.barcelona.cat/premsa/wp-content/uploads/2020/07/Emerg_CLIM_informe-Juliol_16_07_20_Versio2.pdf

El desembre del 2020 el Consell dels Estats membres a la Convenció Marco de l'ONU sobre el canvi climàtic van actualitzar l'objectiu de reduir les emissions de GEH un 55% respecte als valors del 1990 abans d'arribar al 2030.

Consell Europeu de la UE. (2020). Acuerdo de París sobre el Cambio Climático. Recuperat de https://www.consilium.europa.eu/es/policies/climate-change/paris-agreement/ 

La directora general de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic, informa que els resultats de les emissions tarden una mitjana d’un any i mig, dos anys en calcular-se. Per tant, les dades del 2020 encara no estan disponibles, perquè d’una banda, hi ha les emissions que provenen de les empreses que estan sotmeses al Mercat d’Emissions (les empreses que generen més emissions) i per l’altra, la de les emissions per les fonts difuses (consum d’energia, el combustible, etc.). No disposen de dades concretes de l’any passat, però sí que suposen que hi ha hagut una reducció de les emissions, ja que hi ha hagut una parada de l’activitat i una disminució de la mobilitat.

L’esclat de la pandèmia de la Covid-19 ha generat un canvi d’escenari. Ciutats desertes i carrers buits. Les restriccions imposades pels experts sanitaris, per erradicar la pandèmia, han estat contundents i han fet que la mobilitat, en els mesos que es va declarar l’estat d’alarma, fos quasi nul·la. D’aquesta manera, podem afirmar que la contaminació s’ha reduït molt notablement, arribant a nivells històrics.

L’esclat de la pandèmia de la Covid-19 ha generat un canvi d’escenari. Ciutats desertes i carrers buits. Les restriccions imposades pels experts sanitaris, per erradicar la pandèmia, han estat contundents i han fet que la mobilitat, en els mesos que es va declarar l’estat d’alarma, fos quasi nul·la. D’aquesta manera, podem afirmar que la contaminació s’ha reduït molt notablement, arribant a nivells històrics.

Roa, M. (2020). NASA: la contaminación se reduce durante la pandemia del coronavirus. Recuperat de https://cnnespanol.cnn.com/video/cnne-pkg-dia-de-la-tierra-covid-19-reduce-la-contaminacion-en-el-mundo-michael-roa/

A la Xina va baixar considerablement però no tant com a la majoria del món. 

En l'àmbit local hem observat la ciutat de Barcelona com a exemple. A partir de les dades obertes de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica, el dia amb menys contaminació des de l'inici de l'estat d'alarma va ser el diumenge 22 de març, en què la mitjana de NO2 (diòxid de nitrogen) a la ciutat va ser de només 6,8 ug/m³ (micrograms per metre cúbic) d'aire, gairebé cinc vegades per sota de la mitjana anual que va ser de 32,8 ug/m³ l'any 2019. Segons experts, tot indica que quan s’hagi erradicat la pandèmia, els nivells tornaran a pujar.

Bernis, M. (2020). La contaminació a Barcelona abans i durant el confinament. Recuperat de https://www.ara.cat/societat/meteo/contaminacio-Barcelona-confinament-abans-durant-covid-19-coronavirus_0_2428557306.html

Cada dia a la ciutat de Barcelona i a la seva àrea metropolitana es produeixen milions de desplaçaments amb vehicles motoritzats i s’hi concentren activitats (industrials) que contribueixen a augmentar la contaminació de la ciutat. Encara que hi ha pocs dies l’any en els que se sobrepassen els nivells fixats per les autoritats, la mitjana anual dels contaminants presents a l’aire és elevada. Per fer-hi front, s’estan duent a terme diferents mesures estructurals per reduir aquests contaminants de manera permanent durant tot l’any.

Ajuntament de Barcelona. (s.d.). Contaminació: diària i episodis. Recuperat de https://ajuntament.barcelona.cat/qualitataire/ca/la-contaminacio/contaminacio-diaria-i-episodis

La Zona de Baixes Emissions de Barcelona (ZBE) és un clar exemple per reduir la contaminació dins la ciutat i una aposta decidida per fer front al canvi climàtic. Tot i que va començar el primer dia de l’any del 2020, just abans de l’esclat de la pandèmia, es va notar en les primeres setmanes una important reducció en el trànsit.

Ajuntament de Barcelona. (s.d.). Què és la Zona de Baixes Emissions Rondes Barcelona?. Recuperat de https://ajuntament.barcelona.cat/qualitataire/ca/afectacions-la-mobilitat/que-es-la-zona-de-baixes-emissions-de-barcelona

L’objectiu principal és reduir la contaminació ambiental, preservar i millorar la qualitat de l’aire i la salut de les persones. Forma part de les accions per reduir en 15 anys un 30% de les emissions de contaminants a l’atmosfera, principalment diòxid de carboni (NO2) i partícules en suspensió (PM10). 

Des de l’Ajuntament de Barcelona impulsen des d’inicis de desembre de 2020 el Nou Pla de Mobilitat Urbana 2024 que estableix com a màxima prioritat el disseny de polítiques que contribueixen a construir una ciutat més saludable, equitativa, sostenible, intel·ligent i segura. L’objectiu fonamental és que l’any 2024 el 81,52% dels desplaçaments es facin a peu, en transport públic o bicicleta. 

Ajuntament de Barcelona. (s.d.). La mobilitat del futur: diàleg i participació per al nou full de ruta. Recuperat de https://ajuntament.barcelona.cat/qualitataire/ca/noticia/la-mobilitat-del-futur-dialeg-i-participacio-per-al-nou-full-de-ruta_1013277

Font: Ribera Televisió Videos. (2020, abril 17). La Crisi sanitària té una part positiva, la millora del Medi Ambient  [Vídeo]. Recuperat de https://www.youtube.com/watch?v=XBycAaaIaNQ

Font: Elaboració pròpia a partir d'una entrevista amb un usuari que estudia a la Universitat de Barcelona.

Font: Ecologia Urbana - Ajuntament de Barcelona. (2020, desembre 14). Pla de Mobilitat Urbana de Barcelona 2024 [Vídeo]. Recuperat de https://www.youtube.com/watch?v=ZLSM556ckmU&feature=emb_logo

El confinament de la població a nivell mundial ha provocat alguns avantatges referents al consum d’energia. L’aturada de les indústries i molts negocis ha provocat un descens del consum en el desenvolupament de les activitats comercials. Respecte a l'Estat Espanyol, comparant les dades del 2020 amb les de l’any anterior, al mes de març, el consum elèctric es va reduir un 11% i els dies on hi va haver una paralització total, la xifra va arribar fins al 18%. No obstant això, durant el període de confinament, les dades de consum elèctric a les llars van augmentar un 28%, provocat per l’increment d’ús d'aparells electrònics, electrodomèstics, oci, etc., segons un sondeig realitzat per l’OCU (Organització de Consumidors i Usuaris).

 Segons el sondeig de consum a casa pel confinament, realitzat per l’OCU, els resultats són sorprenents i mostren increments de consum en les llars que superen el 20% en gairebé tots els casos, excepte en el de la persona jubilada per qui el confinament no ha suposat un canvi d’hàbits massa significatiu, perquè l’únic que ha modificat és que no va al carrer dos cops al dia, per fer compres o donar un tomb i que ara no rep visites de la família. En canvi, la vida ha canviat, i molt, per la parella sense fills que abans no estava a casa. Ara teletreballen, mengen diàriament a casa, no viatgen als caps de setmana, fins i tot fan activitats diverses a la llar. El consum d’aquesta parella jove ha augmentat un 64%. L’increment de consum en aquelles llars significativament afectades pel confinament se situa entorn del 28%. 

OCU. (2020). El consumo eléctrico en los hogares aumenta un 28% por el confinamiento. Recuperat de https://www.ocu.org/vivienda-y-energia/gas-luz/noticias/aumento-consumo-electrico-confinamiento

Caixa d’Enginyers. (2020). Coronavirus i consum d’energia en les nostres llars. Recuperat de https://blog.caixa-enginyers.com/coronavirus-i-consum-energia-en-les-nostres-llars/

Amb la desescalada tot feia pensar que es tornarien als nivells de contaminació d’abans de l’aturada general a conseqüència de la Covid-19. Segons el Servei de Vigilància Atmosfèrica de Copernicus a Europa les dades segueixen demostrant que les emissions continuen sent més baixes que els anys anteriors. Abans parlàvem que amb el confinament les dades de contaminació havien baixat un 50% a la ciutat de Barcelona. Amb la desescalada, aquestes xifres van tornar a augmentar entre un 24% i un 31%. Cal pensar que hi ha molta gent teletreballant, negocis tancats per restriccions, reducció de la lliure mobilitat i toc de queda. Per tant, són dades esperançadores, però que no es poden analitzar en un context de normalitat, i haurem d’esperar uns mesos per saber si realment hi ha hagut un canvi o no. Per exemple, a la Xina, han tornat a assolir uns nivells de contaminació semblants als d’abans de la pandèmia. 

Yuste, C. (2020). La desescalada no ha incrementado los niveles de contaminación en Europa, según Copernicus. Recuperat de https://www.efeverde.com/noticias/desescalada-contaminacion-europa-copernicus/

Els científics de tot el món tenen el dilema de si el canvi climàtic pot afavorir l’aparició de noves epidèmies i virus. Des de la Universitat de Harvard avisen que la pandèmia de la Covid-19 és probable que formi part de les nostres vides durant bastant de temps, per això reclamen prendre mesures addicionals i dràstiques per protegir-nos de l’exposició a la contaminació. 

L’evidència més clara que estableix la comunitat científica és que l’augment de la temperatura del planeta, és conseqüència directa del canvi climàtic, ja que afavoreix la replicació del virus, així com la creació de condicions òptimes perquè es reprodueixin i es propaguin. En temperatures al voltant dels 28 o 29 graus el virus contagia i es multiplica de forma eficaç. També s’ha començat a qüestionar, si la ràpida propagació de la malaltia ha tingut a veure amb el canvi climàtic. Tot i que encara no existeix cap evidència que ho confirmi, tot fa pensar al fet que l’escalfament global afavoreix el desenvolupament de les malalties epidèmiques i contagioses.

L’ONU va alertar a inicis d’any 2020 que el canvi climàtic seria més mortal que el Coronavirus. Presenta una dada molt preocupant: entre l’any 2030 i 2050 cada any moriran aproximadament 250.000 persones addicionals a causa del canvi climàtic.

Altres ONGs com WWF (World Wildlife Fund) també va opinar sobre la relació entre la reproducció del virus i el canvi climàtic fent al·lusió al vincle entre les malalties que aterroritzen el planeta i la pèrdua de la diversitat.

Huerga, A. (2020). El canvi climàtic afavoreix l’aparició de nous virus i pandèmies?. Recuperat de https://plataformazeo.com/canvi-climatic-virus-pandemia/

La Universitat Harvard TH Chan presenta, Air pollution linked with higher Covid-19 death rates. Un estudi que sosté que per cada microgram més de contaminació, el risc de contraure la Covid-19 s’incrementa en un 15%. És a dir, una persona que viu durant dècades en un lloc amb alts nivells de contaminació per partícules, té un 15% més de probabilitats de morir per Coronavirus que una altra que viu en un lloc que només tingui un microgram menys per metre cúbic de contaminació. L’estudi apunta, que els països i regions amb més contaminació, seran els que tindran més hospitalitzacions i víctimes mortals.

Un segon estudi, de la Universitat Martin Luther King de Halle-Wittenberg, vincula la propagació de la Covid-19 amb l’alta presència de NO2 en l’aire. Han estudiat la relació entre la presència de diòxid de carboni -que provoca problemes d’hipertensió, diabetis i malalties cardíaques i cardiovasculars-, i les morts pel virus SARS-CoV-2 en 66 regions administratives d’Itàlia, França, Alemanya i Espanya. L’estudi conclou que l’exposició a llarg termini al NO2 pot ser un dels principals contribuents de les morts causades per la Covid-19, en concret a les zones estudiades i podria ser tot el món.

El tercer estudi s’ha realitzat a la Universitat de Bolonya. Suggereix que el virus està present en partícules PM10 (partícules sòlides i líquides disperses a l’atmosfera) en l’aire lliure. I que els nivells més alts de contaminació podrien explicar taxes més altes d’infecció per SARS-CoV-2. Falta saber la taxa de virulència quan és absorbit per les partícules. Uns altres dos grups del mateix equip d’investigadors apunten que la contaminació de l’aire podria ajudar al coronavirus a viatjar a distàncies majors, contribuint així a augmentar el nombre de persones infectades. A la vista de les dades, podem afirmar que el transport de mercaderies i persones, turisme inclòs, contribueixen significativament a la propagació de la Covid-19 i al mateix temps enverinen l’atmosfera.

Cabayol, J. (2020). Envenenada normalidad: la pandèmia está ligada a la crisis ambiental y climàtica. Recuperat de https://catalunyaplural.cat/es/envenenada-normalidad-la-pandemia-esta-ligada-a-la-crisis-ambiental-y-climatica/

La crisi sanitària i econòmica de la pandèmia de la Covid-19 continua sent un gran repte per a tota la societat, i està obligant a pensar noves maneres de fer, de desplaçar i de treballar. Pel que fa a la contaminació, el confinament i el procés de desescalada ha estat un experiment per observar una gran millora en la qualitat de l’aire que respirem i el seu progressiu deteriorament fins a assolir valors similars a la d’anys passats.

Per garantir la seguretat sanitària en els desplaçaments i en el món laboral i alhora fer que els nivells de contaminació no superin els límits legals, s’ha reforçat la idea a tornar a una situació d’utilització massiva del transport privat individual, suposaria un augment dels nivells de contaminació, sobretot a les zones més afectades pel trànsit. D’aquesta manera, caldria posar el focus en la recuperació de la confiança dels usuaris en el transport públic com a mitjà ràpid i segur, amb les mesures necessàries per disminuir la concentració de persones en hores punta.

El segon punt és el foment de la mobilitat activa, tant a peu com en bicicleta, amb la creació de vies urbanes i interurbanes amb aquesta finalitat, i la promoció del comerç local que eviti desplaçaments innecessaris amb transport privat.

L’opció del teletreball és una oportunitat per avançar també en la flexibilitat laboral, i per reduir la mobilitat obligada i esponjar la demanda del transport públic.