Sakte TV: el gènere que ens apropa a la realitat

Un viatge en tren de 7 hores sense talls va ser el programa televisiu més vist en tota Noruega el 2009 amb un milió d’espectadors en un país on viuen més de 5 milions d’habitants. El programa es va transmetre a la televisió pública NRK amb el nom Minutt For Minutt. La gran popularitat d’aquest programa sense guió i amb un petit equip tècnic va començar un nou estil de fer televisió que mai s’havia reconegut.

Aquest tipus de contingut planer  i quiet no és nou per alguns, ja que s’utilitzaven principalment per afegir contingut en els horaris televisius buits. El primer exemple va ser al 1966 al canal novaiorquès WPIX on van emetre durant la nit de Nadal una llar de foc acompanyat amb nadales. Però el contingut més proper va ser la Fishcam durant les etapes dels 80 i 90. La Fishcam va ser un programa que mostrava una peixera durant hores. Aquest estil va trobar una gran audiència fent-se molt popular a Alemanya i Austràlia. Malgrat la gran audiència que tenia va desaparèixer després que els canals van començar a tenir més continguts televisius.

Després d’haver vist que el model movia a un gran nombre de persones, el canal NRK va començar a explotar lentament nous programes, “requereix molta preparació fer aquest programa perquè es necessita molta logística [...] el més important és no planejar el que passarà” explica Thomas Hellum, creador del programa. El 2010 van fer dos viatges amb un gran nombre d’espectadors, però el 2011 la cadena va fer possible el documental en directe més llarg de la televisió, que va durar més de 5 dies (134 hores). El programa va transmetre el viatge en ferri més llarg de Noruega, de Bergen fins a Kirkenes (2920 km). En aquest viatge van innovar el contingut valorant el factor sorpresa i la improvisació de la gent a bord i que intentava sortir a la televisió; des de cants de coral, entrevistes, gent ensenyant pancartes i persones que intentaven cridar l’atenció. Quasi la meitat de la població va veure el programa, més de dos milions i mig d’espectadors. Les constants interaccions per les xarxes socials i el gran interès de la població per ensenyar més sobre Noruega va facilitar la diversitat dels continguts. Després del 2011 NRK va començar a mostrar les activitats més properes als noruecs com la tala d’arbres, la pesca del salmó i teixir jerseis de la manera més tradicional.

Aquest estil desacostuma un tipus de televisió que segueix unes normes i uns interessos. SAKTE TV (televisió lenta) trenca la cotilla dels horaris televisius transformant la televisió en una eina cultural que mostra el seu interès per la seva geografia  i els seus grans mitjans de transport. La televisió lenta et pot tranquil·litzar i concentrar donant temps per a reflexionar i gaudir de les petites coses de la vida. A partir d’aquests efectes el gènere aconsegueix trobar nous formats i noves maneres de crear contingut monòton, entre els quals la internet que es deslliga del límit de temps.  

El nou món audiovisual ha apostat també, a vegades, per aquest tipus de contingut. Diversos artistes han decidit publicar els seus àlbums a plataformes com Youtube de forma totalment gratuïta i, agafant la idea original del Minutt For Minutt, adaptant-ho en altres espais o amb altres vehicles.

El primer cas va ser el de Aesop Rock, rapper de Nova York, qui va publicar el seu àlbum sencer "Skelethon" a YouTube l'any 2012, mostrant una carrera de karts que té la duració del disc del rapper.

També, del mateix segell discogràfic, Evidence,  l'any 2018 agafa la mateixa idea, però, en aquest cas, fem d’espectadors “pujats” a un cotxe mentre escoltem el seu disc recorrent en slow motion els carrers de Los Angeles.

Finalment, Sigur Rós, un grup islandès de postrock, decideix portar aquesta idea a l'extrem i treure un disc anomenat "Route One", que té una duració de 48 minuts, però que s'escolta en bucle mentre veiem el viatge que el grup va realitzar per tota la costa d'Islàndia, un viatge de 1332 km i 24 hores de duració, el qual es pot veure íntegrament a YouTube dividit en 3 parts.
Però el grup va voler anar més enllà i van penjar també una versió del viatge amb una càmera de 360º, que permet a l'espectador decidir a on mirar en tot moment i donar un nou aire a la idea principal de NRK.

Amb el pas dels anys, aquest model televisiu se n'ha anat implementant en diferents països, sent Espanya un dels quals ha recorregut a aquest forma. Especialment, la televisió aragonesa "Aragón TV", que des de 2019 té un apartat anomenat "El viaje"; una secció en la qual podem apreciar com espectadors viatges amb tren de la mateixa manera que van fer en el seu moment els predecessors noruecs.

A inicis de 2021 van emetre un nou programa, aquesta vegada centrat en el coronavirus, realitzant un programa especial per a mostrar als espectadors com es viu des d'una UCI d'un hospital des de la perspectiva dels treballadors sanitaris. El programa va comptar amb 4 càmeres diferents que permetien seguir l'acció des de diferents angles a temps real. Tot això es va amplificar per les xarxes socials mitjançant diferents testimoniatges i amb un programa de ràdio en el qual es parlava de l'especial emès per la cadena aragonesa.

La slow TV permet un canvi en la forma de fer televisió de la forma més senzilla i la vegada més complexa: Fent atractives les coses més quotidianes. Però no sols això, sinó que hi ha permet que qualsevol persona pugui viure experiències a altres països que mai havia viscut, experimenti a través de l’objectiu i la mirada d’una altra persona com es viu altres realitats (altres cultures, ideologies, formes de viure la vida...) o, inclús, seure al sofà i veure una foguera al seu televisor mentre escolta com cruixen les branques que es van cremant. L'espai audiovisual deixa de ser únicament un espai i es transforma en una finestra, una finestra capaç de portar-te a qualsevol altra realitat.