Jugant amb els estereotips

La cultura és sempre dinàmica i cada generació porta nous problemes, que són al seu tron noves oportunitats. Avui dia, Internet i l’impacte massiu de les noves tecnologies digitals han provocat que la societat hagi passat per un procés d’adequació als nous temps. Aquesta evolució ha canviat el paper de la població, ja no som actors passius davant la informació proporcionada pels mitjans de comunicació perquè disposem de múltiples recursos, com les xarxes socials, les quals serveixen d’altaveu per fer-nos sentir. Actualment, estem sotmesos a una sobreinformació molt heterogènia que finalment es tradueix en desinformació. És a dir, la societat actual gràcies a les noves tecnologies i el fàcil accés a les diferents xarxes i plataformes, esdevé en un bombardeig diari de tota mena d’informacions provocant, així, una certa desorientació. Som una societat en la qual tots opinem, tots compartim informació a les xarxes socials i, sobretot, ens creiem que tenim la veritat absoluta.

Aquesta sobrecàrrega d’informació té com a conseqüència la limitació de la llibertat d’expressió, ja que la satisfacció immediata suposa sentir-nos valorats i reconeguts mitjançant un m’agrada, un comentari o una repiulada, fet que ha esdevingut en què l’autoestima de les persones depengui totalment de factors externs. Aquestes ofenses tenen lloc en relació amb absolutament tot, ja sigui per una opinió liberal, una opinió totalitària o perquè un argument deix al descobert un col·lectiu minoritari. D’aquesta manera, entre tots, estem construint un model de vida que fa posar els pèls de punta, ja que la capacitat per ofendre`s, al cap i a la fi, implica que no estem segurs de res, que tenim por, i que tothom ha de guardar les formes per no posar-nos en dubte. Herois Quotidians (TV3, 2008), mitjançant falsos reportatges, va trencar les normes socialment imposades i jugava amb la ficció i la realitat creant una simbiosi entre ambdues fins a arribar, mitjançant un humor molt negre i fins i tot corrosiu, a l’exageració. A més, va fer un treball singular, intentant destruir les construccions socials que al llarg dels anys s’han anat creant. Una tasca que és fonamental per conscienciar a la societat de l’absurditat que generen els estereotips i els prejudicis que ens envolten.

Què pensaríeu si llegíssiu el següent? Segur que més d’un s’emportaria les mans al cap:

“Les Creus de Sant Jordi 2020 premien a Arnau Peláez i a Isabel Martínez de la mà d’Herois Quotidians

Els falsos reportatges revolucionen els premis atorgats per la Generalitat de Catalunya

 El Govern de la Generalitat de Catalunya ha entregat la Creu de Sant Jordi del 2020 al dissenyador de moda del col·lectiu LGTBIQ+ Arnau Peláez Menasanch i a la directora de cinema feminista Isabel Martínez Zurita, pel seu paper social amb un estudi molt reivindicatiu sobre el programa Herois Quotidians. 

Arnau Peláez, activista per als drets de les persones homosexuals, ha estat premiat per reivindicar la necessitat de bars no heterosexuals. “Les revistes d’esports, els fregits i els partits de futbol són una opressió, no només per a mi, sinó per a tot un col·lectiu cansat de la poca inclusivitat institucional quan volen prendre’s una cervesa”, ha declarat.

Per la seva part Isabel Martínez ha estat guardonada pel seu paper en la lluita feminista en l’àmbit cinematogràfic. “Sororitat germanes”, sentenciava.D’aquesta manera el triomf dels dos guardonats ha esdevingut per la lluita contra un món capitalista, heteropatriarcal i homofòbic el qual els reprimeix.”

Aquesta és l’essència d’Herois Quotidians, un programa en clau d’humor que posa la realitat cap per avall i ens proposa una quotidianitat alternativa, una mirada lúcida, divertida i surrealista dels tòpics i prejudicis de la nostra societat feta per Empar Moliner, Àlex Torio i Juan Carlos Ortega.  

Els prejudicis i els estereotips guien les nostres emocions de manera negativa i ens impedeixen reflexionar d’una forma neutra sobre un col·lectiu determinat. Els hem adquirit culturalment a través dels mitjans de comunicació i de l’educació que hem rebut i Herois Quotidians els deixa al descobert simplificant-los i creant situacions, fins hi tot, grotesques. Així doncs, la funció del programa és una arma de doble tall, ja que per una banda és necessari portar els tòpics socials a l’extrem perquè la gent pugui captar que són realitats i així posar nom i veu a allò que no està normalitzat ni acceptat per a la societat, però per altra banda, el fet d’etiquetar quelcom diferent provoca una focalització cap a aquests col·lectius i cap als estereotips que representen.