Universitat confinada

Tothom, en algun moment de la seva vida, ha sentit aquella frase que diu que “la realitat supera la ficció”, però segurament la majoria de nosaltres mai hauríem pensat que arribaria aquest moment. Estem en mig d’una pel·lícula d’extraterrestres? És un malson d’aquells que semblen tan reals?

No. Estem vivint una pandèmia causada per un virus, batejat amb el nom de Covid-19. Qui ens hauria dit que seria una pandèmia la que esfondraria els fonaments de la societat, i ens faria replantejar totes les facetes de la vida quotidiana? Com viuen els professors aquesta situació? Què en pensen els estudiants de la Universitat de la ciutat sobre el nou model educatiu?

El passat 14 de març, el president Sánchez, en una roda de premsa des del Palau de la Moncloa decretava que a partir d’aquell dia el país es trobava en estat d’alarma, i la població havia de romandre confinada. Gairebé un mes i mig més tard, es va començar a veure la llum al final del túnel, i la nostra vida va començar a guiar-se per les anomenades “fases de la desescalada”. El futur educatiu és incert, sobretot per als universitaris.

«Els comunicats haurien d’arribar abans als alumnes que als mitjans»

Dos dies abans del decret d’estat d’alarma, la Universitat de Lleida va emetre un comunicat que deia que «les festes relacionades amb la Universitat s’anul·laven. No ho vam trobar gaire normal... i les classes segueixen?», però l’endemà la Universitat, seguint ordres de l’Estat, va avisar que de moment les classes seguirien telemàticament.

Molts alumnes, com l’Arianna, es queixen que la Universitat de Lleida ha informat i segueix informant de les decisions de manera massa lenta, sentenciant que “els comunicats haurien d’arribar abans als alumnes que als mitjans”; d’altres, com l’Humberto, aproven la gestió pensant que ha estat correcta, argumentant que “al principi tot va ser un caos, però no culpo a la Universitat de Lleida. Tot era molt confús, ningú sabia res, però una vegada tot s’ha començat a coordinar la UdL s’ha mogut correctament”.

La gestió i la comunicació, igual que la realització de classes online crea controvèrsia i diversitat d’opinions. Els docents s’han adaptat a la metodologia online? Un estudiant de tercer de Comunicació i Periodisme Audiovisuals opina que no, afirmant que ell no ha après massa aquest segon semestre a causa de la metodologia emprada: “a mi no em serveix de res que em bombardegin amb activitats absurdes, documents en PDF i llibres. Crec que al principi necessitàvem una mica de calma per gestionar tot el que estava passant”. Però la controvèrsia està servida; un altre estudiant del mateix grau pensa que “hi ha professors que sí que s’han adaptat a la metodologia en línia i que ens han entès la situació i s’han posat bastant en la nostra pell”, però la polèmica finalitza quan tractem el volum de feina, i és que tots els estudiants entrevistats consideren que –sobretot al principi– el volum de feina era excessiu, notant que la situació els està afectant anímicament, i que, a diferència d’altres anys, noten una baixada en el seu rendiment acadèmic: «jo no pago una carrera per llegir un document en PDF, jo estudio per aprendre dels professionals que imparteixen les matèries».

«La Universitat ens dóna la informació amb comptagotes... ens trobem una mica a l’estacada»

Quin futur s’espera per al següent any acadèmic? Canviarà el model presencial al qual totes les alumnes de la Universitat de Lleida estaven acostumades per seguir estudiant en un model online? Malauradament, la resposta segueix a l’aire, i molts estudiants manifesten que “la Universitat ens dóna la informació a compta gotes, ara com ara encara no sabem massa què passarà de cara al curs vinent. Entenc que no ho saben, però ens trobem una mica a l’estacada”. I sí, és cert. Els professors, tal com indica Laura Bergés, professora del grau de Periodisme i Comunicació Audiovisuals, tampoc ho tenen clar: “encara no sabem del tot com es plantejarà el curs vinent, però la perspectiva és fer algun sistema semipresencial. Es preveu fer un replantejament de les assignatures que contempli ja des de l’inici una elevada virtualització, i amb una metodologia docent més centrada en el treball autònom dels estudiants”.

Sembla a ser, doncs, que el marc de dubtes que envolta la Covid-19 seguirà present en el món universitari durant bastant de temps.

«Es preveu una metodologia docent més centrada en el treball autònom dels estudiants»